Segons publica avui La Vanguardia, l’autora valenciana Mar Monsoriu ha publicat un llibre per ensenyar als pares a fer de hackers, per tal de “protegir els fills dels perills d’Internet”.
L’objectiu, segons diu ella mateixa, és ajudar una generació de pares “sorpresa” per les habilitats tecnològiques dels seus fills, que es desenvolupen amb més facilitat que ells per la Xarxa. D’aquesta manera els pares podran controlar els programes que els fills instal·len a l’ordinador, controlar les seves relacions a través del correu electrònic o els xats i fins i tot limitar el temps de connexió.
No sóc mare i no sé amb què em trobaré quan ho sigui, però tinc alguna experiència en l’educació de nens i nenes i malgrat que és evident que alguns nens poden arribar a tenir problemes de relació o estar exposats a alguns perills a causa de l’ús dels ordinadors i Internet, jo em pensava que la solució requeia en dedicar una estona als fills, establir bons vincles comunicatius i de confiança, i no espiar amb qui parlen i què diuen. Com ens podem queixar del temps que passen els nens a l’ordinador si molts cops els “enxufem” a mirar una pel·lícula perquè així estan callats?… Però com deia, no sóc mare i segurament la meva opinió no té massa legitimitat en aquests moments.
Aina, no hi estic d’acord. La teva opinió si que té legitimitat encara que no tinguis fills. Només faltaria que no poguessis opinar de les coses que no vius. De fet, aquest blog (i posats a dir la teva professió) no tindria sentit, no? O has viscut la censura xinesa, l’ocupació de palestina?
T’ho dic com a pare que abans de tenir fills ja opinava!
Tens raó, R. Ho deia per no ferir sensibilitats, que llavors et surten amb allò de “quan siguis mare ho veuràs diferent”. De fet, i com hauràs vist, ja he opinat, no?
L’únic que volia dir amb això és que si realment ho veig diferent llavors, ja ho faré saber, no m’importarà dir que he canviar d’opinió.