Ahir em va venir al cap aquella famosa teoria dels set nivells, segons la qual tot el món es coneix entre sí (els amics dels amics dels meus amics…).
Doncs bé. Resulta que per poder veure les fotos de la meva germana exiliada a Anglaterra, em vaig haver de fer un compte de Facebook. Jo no ho coneixia, però bé, ho vaig fer per poder veure les ditxoses fotos. Vaig pensar que era una mena de myspace però que havia tingut més èxit per aquells països del nord, i llestos. Facebook funciona a base de xarxes, pots anar-te connectant amb les persones que coneixes i “fer-te amic” i veure les seves fotos, fer comentaris al seu fòrum, etc. Alhora, aquestes persones tenen més amics, i així es va teixint tot plegat. De fet aquí s’explica força bé.
A més, es creen “grups” o bé per afinitat de temes, o per països, però sobretot, per centres d’estudis.
La sorpresa ha estat que des que m’ho vaig fer, sense cap intenció de posar-hi res, només per tenir la contrasenya per entrar-hi, ja són 9 les persones que m’han “agregat com a amiga”, entre amics i coneguts meus, però d’entorns força diferents. Per diferents motius, per diferents coses, han anat a parar al Facebook i no sé ben bé com m’hi han trobat. I de cop, veig Facebook a tot arreu. I no és “moco de pavo”, ja que Microsoft n’ha pagat 170 milions d’euros per l’1,6% de les accions. I jo que només volia veure les fotos de la meva germana.
En trobareu informació molt millor que la meva aquí:
